Exposició 'Els rostres de l’odi', de Jordi Borràs

Sobre l'activitat

Els rostres de l'odi és una exposició fotogràfica que parteix d'un llibre, Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI, escrit també pel fotoperiodista Jordi Borràs. Tots dos projectes són paral·lels i neixen de la mateixa idea: explicar com s'expressa i s'articula «la internacional de l'odi». Un magma ideològic que ha pres forma en les mil i una cares d'una extrema dreta que en bona part, ha sabut reinventar-se i convèncer un electorat que l'ha fet emergit als parlaments d'arreu d'Europa.

És per això que entre aquestes fotografies s'hi mostra des de la dreta radical populista francesa o alemanya, passant pels ultraconservadors polonesos o hongaresos. És a dir, una nova extrema dreta que ha sabut despullar-se de l'estigma dels feixismes d'entreguerres i que, sota una pàtina presumptament democràtica, amaga discursos intolerants que en bona part són compartits amb els grupuscles nazifeixistes més desacomplexats. Unes organitzacions que agiten els carrers amb violència i que conviuen amb la nova dreta radical parlamentària. Al cap i a la fi, tots dos mons es retroalimenten, uns marquen l'agenda política i els altres tracten d'implementar els discursos d'odi a les institucions. Un fenomen que coneixem prou bé a Catalunya i que a més, també ha marcat l'agenda política de casa nostra durant els darrers anys.

Precisament, la voluntat de documentar aquests moviments a Catalunya, va portar l'autor d'aquestes fotografies a encetar un llarg viatge arreu d'Europa. Un viatge que encara no ha acabat i que va començar, precisament, fa 15 anys a la vila d'Arenys de Munt, quan un grup de falangistes va intentar rebentar la primera consulta independentista, un ja llunyà 13 de setembre del 2009. Des de llavors, el fotoperiodista català Jordi Borràs segueix buscant respostes. Per què creix l'extrema dreta? Qui integra aquests moviments? Què tenen en comú amb els feixismes del segle passat? I tot això, com ho combatem? Aquestes fotografies exploren la presència, el creixement i la normalització de les diferents cares de l'extrema dreta arreu d'un continent amb realitats socials i nacionals ben diferents, però amb un fet en comú: constatar que no hi ha res més internacional que l'odi.