Òpera "La fanciulla del West", de Giacomo Puccini

Sobre l'activitat

Després de 43 anys de la darrera representació al Liceu (temporada 1983-1984), La fanciulla del West torna a l'escenari del Liceu en una producció d'alt voltatge emocional. La brillant Sondra Radvanovsky encarnarà el personatge de Minnie juntament amb Angelo Villari com a Dick Johnson i Roman Burdenko com a Jack Rance, amb Nicola Luisotti al podi i la mirada escènica poderosa de Valentina Carrasco.

A les muntanyes aspres de Califòrnia, on la febre de l'or converteix la supervivència en un combat diari, Puccini situa una òpera que va més enllà de l'exotisme del western per endinsar-se en una reflexió profunda sobre la redempció, el perdó i la fragilitat humana. Aquesta terra de frontera, allunyada de tota civilització aparent, es converteix en un espai liminar en què el que és sagrat i el que és sacríleg conviuen en un equilibri tens i sempre a punt de trencar-se.

La protagonista, Minnie, una dona forta i d'una moral insòlita en un món governat per homes, regenta el Polka Saloon com un temple laic: ensenya la Bíblia, consola, imposa un codi ètic que funciona com a llei i manté l'ordre enmig de la duresa. En el seu gest constant de cuidar i perdonar, Minnie apareix com una salvadora armada, valenta i compassiva.

És en aquest espai gairebé sagrat on l'amor per Dick Johnson, àlies Ramerrez, irromp com un sacrilegi. Ella, que sempre ha defensat la justícia, decideix protegir un home fora de la llei, qüestionant l'ordre que havia mantingut i obrint una escletxa per a una nova forma de santedat terrenal, feta de risc, contradicció i humanitat.

La música de Puccini tradueix aquest combat interior amb una maduresa colpidora: línies vocals que s'entrellacen, orquestració intensa i motius que revelen el més profund —l'esperança, el dolor, la lluita per un futur possible.

Quan Minnie salva Dick de la forca, no només canvia el destí dels personatges, sinó que fa un acte de fe valent enmig d'un món de pols, cartes marcades i lleis implacables. Un recordatori que fins i tot en la barbàrie pot néixer una redempció sublim.

La proposta de Valentina Carrasco transforma el mite del western en una metàfora de frontera, llibertat i resistència, combinant realisme i poesia visual. El resultat és un fresc intens de passions humanes i somnis col·lectius.

Fitxa artística

Direcció d'escena Valentina Carrasco

Escenografia Carles Berga i Peter van Praet / Director de fotografia Gianluca Mamino

Vestuari Silvia Aymonino / Il·luminació Peter van Praet / Producció Teatro Regio di Torino

Cor del Gran Teatre del Liceu, Pablo Assante, director

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director Nicola Luisotti

Durada aproximada: 2 h 45 min