Cera, de Miquel Pairolí

Així va passar Rambla avall la despulla del senyor bisbe i en aquells que contemplaven la desfilada fúnebre hi va haver com un respir d'alleujament. Moments abans, quan tenien davant el cos jacent, havien hagut de lluitar entre l'impuls morbós de mirar el cadàver i fixar-se fins en l'últim detall i la conveniència d'aparentar recolliment, cloure els ulls, abaixar el cap i pregar Déu per l'ànima del pastor.