"Sueño lo que soy", de Xavi Carrión

Com és possible documentar el territori dels somnis? Xavi Carrión a través de "Sueño lo que soy" (frase que emmanlleva de Julio Cortázar) ens porta a una estranya visita, a un vertigen oníric. Podem penetrar als somnis d'un altre? Podem, en certa manera, introduir-nos al seu cap? L'autor mitjançant dispositius que combinen objectes i fotografies ens porta a un recorregut; a un joc de pistes pel laberint de les seves visions, entre l'estupor i la poesia, entre els seus somnis i els malsons, entre allò que es manifesta i s'amaga. A l'inconscient que ens revela i que tradueix en un estrany llenguatge (en una gramàtica visual, però també sensorial) trobem una mica de nosaltres mateixos, una forma d'estranyesa una mica familiar que es fa ressò dels nostres propis somnis. (Caroline Benichou. París, 2022)

Xavi Carrión (Barcelona. 1979) Format a “Institut d’estudis fotogràfics de Catalunya” en l'àmbit de la fotografia de creació i reflexió.
He exposat en festivals com León es photo, Lumínic, Festimatge o el Panoràmic, i en sales com la Montserrat Roig del pati llimona o el museu de Sant Pol de Mar.
Autor dels llibres d’artista “Sueño lo que soy” i “Tiempo fuera de todo lugar".
Penso que la fotografia és aquest mirall necessari en què veure’s travessat per la llum, una oportunitat per parar en aquest món tan accelerat en el qual vivim i així reflexionar sobre el que ens envolta.
Crec en la fotografia com a clau, finestra i laberint, però sobretot com a poesia.