Equilibri de l'atzar

Sobre l'activitat

La proposta de Xavi Bové Studio per a l’antiga Presó de Mataró transforma l’espai panòptic en un lloc de contemplació i emoció a través de la llum i el so. L’experiència convida a observar, escoltar i descobrir la presó des d’una nova perspectiva.

La proposta de Xavi Bové Studio per a l’antiga Presó de Mataró transforma l’espai panòptic en un lloc de contemplació i emoció a través de la llum i el so. L’obra que explora el moviment entre l’imprevisible i l’harmonia.

A través de formes ondulants que flueixen com corrents, la peça revela com el caos pot transformar-se en ordre dinàmic. La sincronització del sistema s’inspira en el model de Kuramoto, on l’ordre emergeix de la interacció contínua entre elements oscil·lants, sense una forma imposada prèviament. És una exploració visual que mostra que, fins i tot en l’aleatorietat, existeix un equilibri que convida a la contemplació.

La intervenció estableix un contrast entre la solidesa de la pedra i la fragilitat de la llum, i entre la memòria de l’edifici i la lleugeresa dels elements lumínics. L’experiència convida a observar, escoltar i descobrir la presó des d’una nova perspectiva.

Xavi Bové Studio és un estudi d’art digital fundat i dirigit per Xavi Bové (Lleida, 1978), compositor visual i artista de nous mitjans, i Xavi Maixenchs (Barcelona, 1995), desenvolupador creatiu i director 3D. El focus del seu treball gira al voltant de la intersecció entre l’art i la tecnologia, explorant conceptes com el temps, la memòria, la percepció humana i la interacció entre els individus i el seu entorn.

UNA CONSTEL·LACIÓ PATRIMONIAL ÚNICA

Si «Mataró cinc estrelles» ens convida a descobrir el patrimoni de la ciutat a través dels seus cinc edificis estrella, «A la llum de Gaudí» en proposa una nova mirada, sota una altra llum. Del 20 al 22 de novembre, cinc artistes contemporanis intervenen aquests espais emblemàtics amb la llum, el so, l’aire, la imatge i la tecnologia, establint un diàleg entre la memòria i la creació contemporània.

A la Nau Gaudí (d’Antoni Gaudí), Xevi BayonaStudio converteix l’arquitectura en un reflex; a la Presó (d’Elies Rogent), Xavi Bové Studio fa de la llum una experiència immersiva; a Torre Llauder, PMFL Arquitectura evoca amb fils de llum allò que el temps ha esborrat; a Santa Maria, Nuria Prieto crea una arquitectura efímera que parla del temps i del present; i a la Casa Coll i Regàs (de Josep Puig i Cadafalch), José Vaaliña (d’Eyesberg Studio) imagina, mitjançant el videomapatge i la intel·ligència artificial, una arquitectura impossible entre Gaudí i Puig i Cadafalch.