El camí

Sobre l'activitat

La proposta de Núria Prieto pren la forma d’un núvol o atmosfera suspesa dins l’espai de l’església, esdevenint una presència lleugera i lluminosa que ens convida a aturar-nos i contemplar el moment.

La proposta de Núria Prieto per a la basílica de Santa Maria planteja una intervenció efímera basada en les arquitectures inflables, un dels llenguatges presents en la seva recerca artística. A partir d’una estructura lleugera, El camí, la instal·lació transformarà temporalment la percepció de l’espai interior de la basílica.

El poeta grec Cavafis descrivia la vida com un camí de petites espelmes. Quan mirem enrere, les llums ja s’han apagat; quan mirem cap al futur, encara no s’han encès. Només el present roman il·luminat. Aquesta idea és el punt de partida d’El camí, una instal·lació que reflexiona sobre la fugacitat del temps i la importància de l’instant present.

L’obra pren la forma d’un núvol o una atmosfera suspesa dins l’espai de l’església, una presència lleugera i lluminosa que ens convida a aturar-nos i contemplar el moment. L’estructura inflable, realitzada amb plàstic reciclat i il·luminada interiorment amb LED, es completa amb làmines de plàstic reciclable que pengen i es mouen subtilment amb el pas de les persones i els corrents d’aire.

La instal·lació es transforma així en una presència viva i efímera, capaç de vibrar davant la nostra mirada. Una metàfora de la vida, del temps i de la fragilitat de l’ésser humà.

Nuria Prieto (Ponferrada, 1985) és arquitecta, investigadora, editora i docent. Doctora en Arquitectura per la Universitat de la Corunya, la seva trajectòria combina la pràctica professional, la recerca acadèmica i la producció cultural vinculada a l’arquitectura contemporània.

UNA CONSTEL·LACIÓ PATRIMONIAL ÚNICA

Si «Mataró cinc estrelles» ens convida a descobrir el patrimoni de la ciutat a través dels seus cinc edificis estrella, «A la llum de Gaudí» en proposa una nova mirada, sota una altra llum. Del 20 al 22 de novembre, cinc artistes contemporanis intervenen aquests espais emblemàtics amb la llum, el so, l’aire, la imatge i la tecnologia, establint un diàleg entre la memòria i la creació contemporània.

A la Nau Gaudí (d’Antoni Gaudí), Xevi BayonaStudio converteix l’arquitectura en un reflex; a la Presó (d’Elies Rogent), Xavi Bové Studio fa de la llum una experiència immersiva; a Torre Llauder, PMFL Arquitectura evoca amb fils de llum allò que el temps ha esborrat; a Santa Maria, Nuria Prieto crea una arquitectura efímera que parla del temps i del present; i a la Casa Coll i Regàs (de Josep Puig i Cadafalch), José Vaaliña (d’Eyesberg Studio) imagina, mitjançant el videomapatge i la intel·ligència artificial, una arquitectura impossible entre Gaudí i Puig i Cadafalch.