Solituds. Santi Clavell

Sobre l'activitat

Exposició de dibuixos de Santi Clavell.

Tac, tac, tac, tac, tac. Només el so de les passes omple el buit dels seus silencis. Camina cap enlloc, per anar enlloc i arribar enlloc. I espera, espera, espera. Tac, tac, tac, tac, tac.

A en Santi Clavell fa força anys que el conec, molts diria. Em fa pensar en aquells personatges que es passen la vida buscant-se i que no arriben mai a trobar-se. En aquesta ocasió, i després de molts anys sense exposar, per sort, ens presenta Solituds, una proposta a mig camí entre el còmic, la il·lustració i el «ninotisme», per dir-ho d'alguna manera. El que ens vol explicar és més que obvi: sort que no hi ha posat títols. Les seves pors no queden dissimulades ni per la innocència d'aquests ninots més o menys aconseguits. Tot i això, si mireu l'exposició a través d'un filtre satànic, hi podreu veure sense cap mena de discussió el cinisme i el sarcasme dels quals, aquí sí, en Santi Clavell és un veritable mestre.

Àngel Villellas, crític de Més Enllà