Cavalleria rusticana, de P. Mascagni, i Pagliacci, de R. Leoncavallo

Cavalleria rusticana i Pagliacci, dues obres cabdals del verisme italià, marquen un punt d’inflexió en la història de l’òpera en apostar per una representació directa i crua de la vida quotidiana, allunyada de la idealització romàntica.

A Cavalleria rusticana, ambientada a la Sicília rural el dia de Pasqua, es desplega un drama de gelosia, honor i venjança: Turiddu, de retorn del servei militar, reprèn la relació amb Lola, ara casada amb Alfio. Quan Santuzza, la promesa de Turiddu, descobreix la infidelitat, la revela a Alfio i desencadena un desenllaç fatal.

A Pagliacci, situada en un poble de Calàbria durant la festa de la Mare de Déu d’agost, una companyia teatral ambulant amaga tensions semblants: Canio descobreix la traïció de la seva dona Nedda i, incapaç de separar vida i escena, acaba convertint la representació teatral en una tragèdia real davant del públic.