Presentació: "Els cavalls salvatges de l'edat"

Sobre l'activitat

A càrrec d'Esteve Bou Castellà, amb la intervenció musical de Carme Domingo i Pau de Nut

Rapsodes: Salvador Pérez, Jean-Marc Segarra, Esther Forgas, Josep M Pallàs, Xavier Bagés, Maite Blay, Carme Mas, Mercè Vilanova.

Teatre: Iris C. Lago.

El poemari Els cavalls salvatges de l’edat presenta els tòpics de l’iter vitae i l’homo viator. Els vint-i-cinc poemes representen una revisió de l’ahir, pres com un viatge de tornada als orígens, després de tota una vida d’experiències que constitueixen el camí.

Amb un referent clàssic com és Ulisses, es pretén presentar el revers de l’epopeia: el que importa realment és l’indret d’arribada més que el viatge. Hi ha una propensió a la meditació sobre la relació entre el temps viscut i la quietud enmig del flux constant de la memòria i el patiment humà.

El casalot familiar, punt d’arribada d’un periple que és tota una vida, permetrà una reflexió sobre l’acte mateix de la vida dins una estirp, la convivència amb els avantpassats que ens fundaren.

Estèticament, està construït amb un vers lliure que obeeix a un ritme intern, fis i tot narratiu, que està pel damunt de qualsevol formalisme, com ara una exigència mètrica. Els títols es corresponen a referències de la història del cinema, amb un recorregut al llarg de mig segle. És possible que, a mode de palimpsest, s’esbrinin petits diàlegs entre les filmacions i els poemes en alguns casos.

Els cavalls salvatges de l’edat, últim udol emès pels déus absents, que canten al viatger amb un nus a la gola, amb flors a les parpelles, mentre l’ornitòleg, com un realitzador cinematogràfic, pren notes al seu quadern.

Juan Carlos Elijas (Tarragona, 1966) és catedràtic d’ensenyament secundari. Llicenciat i doctorat en Filologia Hispànica en un programa de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, ha publicat obra poètica en llengua catalana: Últim udol per l’Allen Ginsberg (Girona: Quadrivium, 2011), Per un nus a la gola (Lleida, Pagès Editors: 2012, Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2012), Flors a les parpelles (Alacant: Aguaclara, 2014, Premi Paco Mollá, 2012), Tríptics dels déus absents (Benicarló: Onada Edicions, 2018, Premi Ciutat de Sagunt de Poesia Jaume Bru i Vidal, 2017), Quadern de l'ornitòleg (Terres de l'Ebre: Editorial Petròpolis, 2021).