Hierro viejo, de Marto Pariente

Coveiro, el sepulturer de Balanegra, cava una fossa. Sense pressa. A cop de bec i pala aprofundeix el forat i manté a ratlla els seus fantasmes. Els morts no recorden res, i ell hauria de fer el mateix. I és que Coveiro segueix ficant gent sota terra, però ara, ja a la recta final d'una vida de violència, ho fa de manera legal. Consol pobre. L'ahir, que treu el cap cada poc entre l'humus com una flor d'os, mai no s'enterra com cal.