L’alegria del Romanticisme

Sobre l'activitat

Wagner va definir la setena de Beethoven com una “apoteosi de la dansa” perquè en aquesta obra el ritme té un paper cabdal, igual que passa amb la primera de Mendelssohn. Són dues simfonies enèrgiques i vibrants, escrites a poc més d’una dècada de distància, però d’autors que representen dues generacions artístiques tot i mantenir punts en comú. El 1812 Beethoven ja havia revolucionat la música amb el seu estil tempestuós i “heroic”, les seves melodies poderoses, els contrastos de dinàmiques i l’habilitat de modelar els timbres de l’orquestra van fascinar músics posteriors com el jove Mendelssohn, que amb només quinze anys, va escriure la seva primera simfonia el 1824 on l’herència del músic de Bonn no desdibuixa un estil propi, més líric i evocador.

La claredat i l’optimisme juvenil de Mendelssohn contrasta amb la profunditat i solemnitat de Beethoven, però coincideixen en la seva vitalitat desbordant i en l’exploració extrema de les possibilitats de l’orquestra.

Beethoven i Mendelssohn en un concert ple de ritme, energia i contrastos

3 raons perquè no et pots perdre el concert

• Serà un emotiu concert de comiat a Corrado Bolsi amb una vibrant banda sonora, plena de força i vitalitat, per agrair-li la seva feina durant tots aquests anys al capdavant de l’OCGr.
• El popular Allegretto de la setena de Beethoven és una de les pàgines més commovedores de la història de la música. La progressió que es construeix sobre un simple, però intens obstinat, té una capacitat d’impacte que sempre val la pena viure en directe.
• Gaudir de la primera simfonia de Mendelssohn en concert no és quelcom gaire habitual. És una petita joia que es programa poc sovint tot i tractar-se d’una obra enèrgica i brillant que demostra la grandesa creativa de la que va ser capaç aquell compositor adolescent.